Gemma Humet - Estranys

Catalan

Estranys

Mirades buides;
oblides que van ser espurnes.
Un cos proper
que mica en mica desconeixes.
Promeses naufraguen,
busquen balisa on agafar-se.
 
Silencis incòmodes,
que abans eren somriures, còmplices.
Petons de color vermell,
que ja no tenen gust de res, de res.
Abraçades desesperades,
que van ser casa entre els teus braços
 
Carícies de foc, roents,
s’han fet cendra entre els meus dits.
Paraules brodades,
tot de cop ara són mudes, anònimes.
Estranys, iguals,
amb l’ànima desconeguda.
 
Submitted by Scrabble on Wed, 14/02/2018 - 16:43
Thanks!

 

Translations of "Estranys"
Gemma Humet: Top 3
Comments